Fer de l’art un element del nostre dia a dia és un dels objectius més enriquidors que una persona amant d’aquest univers pot aconseguir.

L’anàlisi que es pot fer del context del mercat artístic al llarg del 2022 resulta més que sorprenent: celebrat ha estat el ressorgiment de fires i esdeveniments culturals com Tefaf Maastricht, (a qui la revista Forbes va dedicar un article sobre l’exquisidesa de la presentació dels estands); Brafa Art Fair; Fireze i Frieze Masters, l’aclamada ArtBasel o la London Art Week, amb les excel·lents peces subhastades a Christie’s i Sotheby’s .

El renéixer dels esdeveniments artístics, sens dubte ha contribuït a l’abast de preus record de diferents lots venuts en sales de subhastes nacionals com a internacionals. Només per nomenar alguns exemples, podem centrar-nos en el retrat de Velázquez subhastat a Abalarte Madrid (4,5 milions d’euros i és inexportable); el bodegó inèdit de Jean- Baptiste Siméon Chardin (segle XVII) subhastat a Artcurial París amb un preu de més de 24 milions d’euros o el retrat de Dama de Rubens venut a Desa Unicum Poland per 3,1 milions.

A tot aquest conjunt d’Old Masters s’hi ha de sumar l’excepcional Ecce Homo de Sandro Boticelli adjudicat a Sotheby’s New York per més de 45 milions d’euros.

Si ens fixem en l’art de Vanguardies i Contemporani, memorables són les sumes d’obres com els més de 79 milions d’euros fets a Sotheby’s London per Empire of Lights (1961) de René Magritte; The Foxes (1913), pintura espoliada durant la Segona Guerra Mundial del mestre expressionista alemany Franz Marc; The Triptych 1986-7 (1986-1987) de Francis Bacon que va superar els 51 milions d’euros o els festejats més de 195 milions d’euros de la Shot Sage Blue Marilyn de Warhol venuda per Christie’s New York.

Pel que fa al valor aconseguits per aquestes peces, dos són els lait motiv que es repeteixen: el primer és el de la qualitat de les obres, i el segon, el treball de recerca i estudi realitzat per part dels historiadors per recuperar la seva identitat, esvaïda sinó perduda totalment, d’aquests béns.

Els exemples són clars:

• El Retrat de Caballero de Velázquez (1621/23) va formar part de la col·lecció dels Excel·lentíssims Senyors Vescomtes de Roda, i va ser publicat el 1924 al Butlletí de la Societat Espanyola d’Excursions; i el 1999 a Arxiu Espanyol d’Art.

• El cistell de fruits silvestres, signat: J.S. Chardin, va formar part de l’exposició del Saló de París de 1761, passant el 1862 a la col·lecció Eudoxia Marcille i, posteriorment a Monsieur et Madame Chevrier- Marcille de Paris. Llarg és el seu periple, fins que el 2012-2013 es va exposar al Mitsubischi Ichigokan Museum de Tòquio, viatjant els anys previs entre Düsseldorf, London, New York i Madrid.

• L’aparició a mercat del retrat de Dama de Rubens va suposar una autèntica revolució per ser el primer a Polònia. El misteri envolta la peça ja que durant més de 300 anys es va creure que era un retrat d’Isabella Brant, la primera esposa de Rubens. Actualment, es pensa que podria representar una de les seves germanes, encara que la hipòtesi més sucosa planteja que, per les riques joies i gemmes, així com pel treballat calat del vestit, podria ser membre de la família Duarte, influents joiers antuerpincs del segle XVII . Si l’atribució a Rubens s’ha pogut confirmar ha estat gràcies a la feina de diferents institucions, com el Courtrauld Institut de Londres, que es va encarregar del seu estudi i catalogació. El treball realitzat ha permès demostrar que aquest retrat és de més qualitat executiva que les altres dues versions existents conservades al Mauritshuis de la Haia i la Wallace Collection de Londres.

• L’excepcional Ecce Homo de Botticelli amb el seu delicat nimbe d’àngels passionaris fets en grisalla, va formar part de la col·lecció privada de la cantant d’òpera Adelaida Kemble Sartoris (1815 – 1879) fins que el 1963 els hereus el van posar a la venda i va ser adquirit pel propietari que la va conservar fins al 2022. La importància de la peça va ser posada en relleu quan Federico Zeri la va identificar com a obra del mestre del renaixement florentí. Gràcies a la importància i valor de la peça, aquesta ha estat sol·licitada per formar part de l’exposició del Museu Minneapolis of Art, Boticcelli i Renaissance Florence: Masterworks from the Uffizi que se celebrarà entre octubre de 2022 i gener de 2023.