Una Primavera per als Old Masters
Observant la tendència de l’art dels darrers mesos hivernals i amb l’arribada de la primavera, el mercat dels Old Masters hispànics ha florit amb moviments que han despertat l’interès del públic col·leccionista.
Encara que ens centrem en els Mestres d’Alta Època hispànics, aquest factor ha estat evident a tot el mercat europeu i americà, fent-se ressò a diferents revistes i publicacions.
También hay que tener en cuenta los magníficos resultados de la feria de Tefaf Maastricht, donde la presencia de obras de arte medieval y renacentista ha sido muy celebrada por el alto nivel cualitativo y por su excepcionalidad, siendo muchas de ellas inéditas y, por lo tanto, toda una sorpresa para los amantes de arte.
S’estarà fent evident el pronòstic del retorn pel gust dels Old Masters com a element diferenciador entre els col·leccionistes més joves?
The Art Newspaper ja va publicar el seu comentari sobre el resultat de Tefaf Maastricht, anunciant que el gust més jove mostrava variacions a partir de la influència d’institucions relacionades amb el món del disseny i la moda que buscaven diversificar les seves col·leccions, combinant les fórmules pròpies de l’univers antic amb aquell més avantguardista i contemporani.
Serà per això que la gran Saatchi Gallery s’està obrint camí cap a aquest mercat a partir de la creixent demanda?
Sigui com sigui, el que està clar es que hi ha un evident interès per aquests mestres que ofereixen qualitat, distinció i estabilitat a qui desitja una vida envoltada d’art de primer nivell I això s’evidencia amb les diferents peces de mestres hispànics (catalans, aragonesos i castellans) que han sortit al mercat nacional i internacional.
Pere García de Benavarri a Artcurial, París.
Es tracta d´una magnífica taula de Pere García de Benavarri, en col·laboració amb els membres del seu taller.
Originari de Benavarri, localitat del comtat de la Ribagorça Aragonesa, aquest pintor es va formar durant la dècada dels anys 40 al taller de Blasco de Grañén.
Al llarg dels anys 1445 i 1485 va estar actiu a diferents localitats com Saragossa, Benavarri, Barcelona, Lleida i Barbastre.
L’alt nivell de demanda a què van arribar les seves obres va coincidir amb la presència Dalmau de Mur, prelat impulsor de les arts mentre va ocupar la cadira arquebisbal a Saragossa i Tarragona.
Es coneixen gran nombre d’obres realitzades per aquest pintor, entre les quals destaquen la taula central del retaule de Bellcaire d’Urgell (Noguera), amb la representació de la Verge amb el Nen entronitzats sota dosser i envoltat d’àngels, dos dels quals músics que toquen el llaüt, mentre que els altres dos ofereixen safates de plata amb raïm i peres a la Verge. La figura de la Mare de Déu està col·locada damunt la lluna creixent, símbol que remet a la Dona descrita per sant Joan a l’Apocalipsi. El Nen, com a símbol apotropaic, porta un penjoll amb un tros de corall.
Aquesta obra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, presenta la cartel·la original amb la signatura del pintor: Pere Garcia de Benavarre ma pintat any [—]. La data, molt probablement, va ser esborrada quan va entrar al circuit comercial i es va intentar fer passar per una obra d’origen italià. Tot i així, afortunadament, segons testimoni de J. Fiter i Inglés, que el 1876 encara va veure la peça a l’Església parroquial de Bellcaire, la va poder transcriure com a MCCCCL.
L’any 1455 es documenta la seva activitat a la ciutat de Barcelona, on va ser contractat per la dona i el fill del pintor Bernat Martorell perquè dirigís el seu taller, arribant a realitzar, un any més tard, el retaule de sant Quirze i Santa Julita, així com el de santa Clara i santa Caterina per a la catedral de la mateixa ciutat.
Entre 1459 i 1470 s’estableix i treballa a les ciutats de Cervera, on va pintar el retaule de Sant Vicenç Ferrer per al convent dels Dominics, per passar posteriorment a Lleida, on va treballar de nou per a l’ordre de dominics.
Als darrers anys de la seva vida, es va traslladar a Barbastre on va treballar per a l’obra del retaule major de l’Església del convent franciscà.
D’aquest autor se’n conserven obres a la Catedral de Barcelona, l’Església de Sant Joan de Lleida, Museu Nacional d’Art de Catalunya , l’ Isabella Stewart Gardner Museum de Boston , el Museu de Fine Arts de Cleveland, el Musée Goya de Castres, el Musée des Arts Décoratifs de París, el Museu Nacional del Prado i The National Gallery de Londres .
A tot el corpus conegut, cal incloure la taula amb l’escena de la Presentació de Jesús al Temple, que el dia 22 de març de 2023 va sortir a la venda a la casa de subhastes parisenca.
De gran qualitat i òptim estat de conservació, cal destacar la finesa d’execució de les cares de sant Josep i el Sacerdot, així com el grup de feligresos que assisteixen a la cerimònia.
La importància de la peça es pot apreciar en el ric treball del picat de l’or de les aurèoles en relleu, així com el ribetejat del vestit i estovalles de la Verge i la túnica del sacerdot, sense deixar d’esmentar la importància de la representació del reliquiari del temple.
Sobre la riquesa dels teixits cal assenyalar, també, els brocats que vesteix el sacerdot, així com el que cobreix l’ara d’altar.
Encara que aparentment la peça estigui lleugerament enfosquida pel vernís rovellat, la paleta cromàtica és, sens dubte, la utilitzada per García de Benavarri, sobretot si es presta atenció als brillants i lluminosos rosats i gris-blaus dels vestits, i al verdós dels carreus del mur del temple i les lloses ceràmiques del terra.
Per les proporcions de la taula (175cm d’alçada x 59 d’amplada), estaríem davant d’una escena lateral d’un retaule destinat a ocupar un espai de grans dimensions.
Jaume Huguet a Artencheres.
Una taula de Jaume Huguet i col·laboradors, estudiada pel Cabinet Eric Turquin de París, va sortir a la sala de subhastes lionesa Artencheres.
Jaume Huguet, pintor nascut a Valls (Tarragona) cap al 1415, es va establir a Barcelona el 1448, quan tenia més de 30 anys.
En aquest moment Huguet es va traslladar a Saragossa, on va pintar els retaules de Cervera de la Cañada, Alloza, i el Sant Sepulcre de la mateixa ciutat.
Davant la força i la novetat del seu estil artístic, nombrosos pintors d’àmbit local van seguir els seus esquemes i van difondre el seu llegat en territori aragonès.
Durant la seva posterior estada a Tarragona va pintar les taules procedents del retaule de Vallmoll, actualment conservades al Museu Diocesà de Tarragona .
La taula que ens ocupa representa l’escena de “El petó entre santa Anna i sant Joaquim davant de la porta daurada”. Pintada cap al 1465 – 1470, correspondria al mateix conjunt que la peça que va sortir al mercat barceloní l’any 2011, representant el Naixement de la Verge, encara que es va catalogar com a Naixement de sant Joan Baptista.
En aquesta cronologia, Jaume Huguet va ser elegit prohom de la confraria de sant Esteve de freners i pintors de Barcelona i es trobava pintant els conjunts de sant Esteve de Granollers, dels sants Abdó i Senén procedents de l’església de sant Pere de Terrassa, conservat a l’església de santa Maria de la mateixa població.
Per encàrrec de Francesc Joan de Santa Coloma, signa el contracte per a la pintura del retaule dedicat a santa Anna, sant Bartomeu i Maria Magdalena destinat a l’església parroquial de Sant Martí de Pertegàs de Sant Celoni, actualment conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
També es trobava pintant els retaules de sant Bernardí i l’àngel custodi de la capella del gremi dels esparters i vitralls de la catedral de Barcelona que actualment es troba al museu de la catedral de Barcelona, així com el retaule de sant Agustí procedent del altar major de lesglésia del convent de sant Agustí el Vell de Barcelona.
Tot i que la peça presenta certs retocs a diferents parts com les anatomies, els teixits i el fons arquitectònic, les característiques formals i estilístiques són les pròpies del pintor i el seu taller.
A més, presenta l’interès afegit de conservar bona part dels treballs de les cresteries que l’emmarquen.
Juan de Borgoña, "el Jove" a Koller Auktionen.
Seguidor de Joan de Borgonya (pintor de la generació immediatament anterior a ell), la cronologia de la seva activitat s’ha d’ubicar a partir del segon quart del segle XVI.
I com es pot apreciar, els precedents del seu art es troben als diferents conjunts encapçalats per Joan de Borgonya entre 1508 i 1511, com els retaules de santa Caterina de l’Església del Salvador de Toledo i algunes taules conservades al museu diocesà de Conca , arribant fins als seus seguidors presents al retaule de la Col·legiata de Bolea (Osca).
Aquesta obra presenta models que corresponen a uns plantejaments formals i estilístics poc coneguts, propis de l’escola castellana en una cronologia entre el 1525 i el 1530, i amb escassos exemplars al mercat.
Un dels millors exemplars conservats d’aquest pintor és el que es troba a la Fundació Lázaro Galdiano . Ens referim al tríptic dedicat a la Verge, que de forma extraordinària està signat amb les sigles ·JOHNS· ·ISPALENSIS·
La delicadesa de les formes i les figures es fa evident a la taula central en què la Verge entronitzada sosté amb expressió dolça i afectuosa el seu fill a la falda, que al seu torn gira el cap cap a la seva mare mentre que, amb les mans , sostenen la filacteria amb la inscripció ·Ego·suum·alpha·et·omega·
L’escena està flanquejada per figures de quatre àngels músics que subjecten els instruments amb què musiquen els cants a la Verge i el seu fill.
Les dues ales laterals estan ocupades pels apòstols Pere i Pau, pilars de l´Església.
Tota la composició mostra una paleta cromàtica rica amb ús de pigments de gran qualitat, on els rosats, ocres i verdosos resulten ser els identificatius del mestre a les seves millors composicions.
A partir d‟aquest exemplar, el corpus d‟obra de l‟autor està clarament identificat. Actiu a la diòcesi de Siguenza, entre 1400 i 1430, se li va encarregar el retaule de sant Joan Baptista i santa Caterina, per part de Gastó de la Cerda, IV Comte de Medinaceli, per a la capella de santa Caterina de la Catedral de Sigüenza.
D’aquest mateix autor serien els conjunts conservats al Museu del Prado(taula central amb els Sants titulars, quatre taules laterals, ) i predel·la, el Museu de Toledo a Ohio (retaule de sant Andreu i sant Antolí) o el Museu Cerralbo (Martiri de Sant Sebastià), el Hyacinthe Rigaud de Perpignan (Coronació de la Verge).